L'avaluació contructivista dels EVAs

L'avaluació contructivista dels EVAs

Moltes vegades en preguntem si seria convenient unificar els mètodes i eines d'avaluació que utilitzen els docents del centre. I aquesta és una d'aquelles llagues que fa mal només de mirar! Els mètodes i eines d’avaluació s’han d’adaptar a cada nivell educatiu i a la maduresa dels alumnes, i darrerament també a la maduresa tenològica dels docents en relació als entorns d'aprenentatge (EVA) que utilitzen.

En els cicles formatius l’avaluacio pràctica dels coneixements és prioritària. S'ha evolucionat des d'un model clarament quantitatiu, l'objectiu era mesurar exclusivament quant coneixement havia adquirit l'alumne, fins a un model cada vegada més constructivista, que situa a el mateix nivell el mètode qualitatiu, centrat en la integritat de la formació i no només en els resultats. O almenys aquest és l’objectiu de molts de nosaltres.

Per exemple en els cicles és comú l’avaluació constructivista i es caracteritza per la negociació entre les parts involucrades en el procés d'aprenentatge sobretot quan ens centrem en l’aprenentatge basat en projectes. Amb ella, l'alumne, guiat pel professor, és part del seu procés d'ensenyament-aprenentatge, així l'avaluació és contínua i es retroalimenta promovent una millora dels aprenentatges construïts. L'alumne no només s'autoavalua, sinó que també avalua als seus companys i als el propi procés d'aprenentatge (Coavaluació). Amb ella, alguns professors utilitzem la meravellosa eina generada pel J Feliu: Corrubrics. Aquest model a més a més es combina amb Coeduació amb altres professors d'altres famílies professionals que volen col·laborar. Molt útil ja que en el món laboral, es treballa amb equips interdisciplinars.

Però l‘avaluació també és un procés en el què el tarannà del professor hi te molt a veure. Els profes de la “vieja escuela” massa vegades es neguen a canviar el seu model d’avaluació. Es senten còmodes en ell, i el canvi suposa un repte. Alguns s’han atrevit a fer-ho durant el confinament, d’altres no han sortit de la zona de confort. D’altra banda, el canvi cap a una avaluació contructivista i basada en l’aprenentatge de competències ha de contar també amb l’aprovació i la col·laboració dels alumnes. Per a ells i elles suposa un canvi molt important en relació a l’avaluació en la que tot es juga a un examen, que és la que han viscut fins ara, o amb la que toca conviure en molts equips docents. No és una crítica al sistema, sinó una oportunitat de millora per a tots. Moltes vegades es considera aquest model constructivista com a destructor, i cal explicar molt bé el canvi que s’ha de fer, o pot ser una pilota que retorna amb el triple de força.

Probablement la imatge de Monteón és la que millor expressa la necessitat del canvi, buscant aquests moments en que l'avaluació ha de se contructiva, plena i col·laborativa. 

Cal unificar mètodes i eines d’avaluació cap a models constructivistes , acompanyats i no dirigits a l’adquisició de coneixements a curt termini, sinó a llarg termini. Clar que sí! Ens en sortirem? No ho sé, si tothom no va a una, seguirem sent els “raritos” que fem coses diferents davant la comunitat educativa. Espero que aquesta ratio augmenti en els anys i que siguem entre tots capaços de fer més pedagogia. 

Però clar, cal veure quines eines i mètodes són més adients per realitzar l'avaluació en línia. Es pot garantir la integritat de l'avaluació? Una qüestió que cal considerar.Les avaluacions en línia han de ser combinades, mai úniques. No tots els alumnes tenen les mateixes capacitats, i per tant he d'avaforir que l'avaluació sigui el més justa i universal possible. Cada activitat d’ensenyament aprenentatge ha de tenir un model d’avaluació adaptat als objectius que es volen assolir. De vegades utilitzant metodologies actives, i d’altres amb les clàssiques d'un qüestionari amb preguntes tancades.  La integritat de l’avaluació depèn del tàndem alumne - docent, i de com hem adaptat l’adquisició de competències a cada alumne de manera individual, amb les seves fortaleses, i enfortint i superant les seves debilitats.

Un altre tema a considerar són les famílies. En etapes obligatòries les haurien de tenir accés a les retroaccions fetes a l'alumnat en l'entorn virtual. Però en cicles la cosa canvia. Alguns pares, en pandèmia de la COVID-19, han arribat a demanar les tasques dels seus fills per a poder-los establir un calendari de planificació.

Com ja he comentat, en Cicles Formatius, la relació amb les famílies no és igual que en etapes obligatòries. Han de tenir accés, amb una visió crítica i constructiva. El model de famílies està en constant canvi, i la confiança en els equips docents ha de ser reforçada des de l’acció tutorial, o es pot arribar a convertir en una eina que no sigui constructiva per al sistema d’avaluació de competències i no només de coneixements.

És la meva opinió, que com sempre, pot no agradar a tothom. Crec fermament en que cal centrar-nos en una avaluació que construeix aprenentatges i que fomenta les habilitats i les intel·ligències de cada un dels alumnes, i no d’un conjunt d’alumnes com un número més en una aula. Formem persones en tots els aspectes.

Salut!

@iaferre